Havia arribat el gran dia, tan esperat per mentors i mentorats: l'inici del Projecte Rossinyol 2014-2015. Jo estava neguitosa, inquieta, perquè no sabia quin tipus de mentorada m'havia tocat; jo sabia que es deia Bianca, que era rumana i alguns gustos, però no li havia vist la cara ni sabia com era com a persona. Tot s'ha de dir, tot i que no em costa fer noves amistats, m'espanta el fet de trobar-me quelcom diferent a la meva vida (i molt).
Vaig arribar a l'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols on em vaig trobar amb els altres mentors amb qui havia compartit el curs de preparació i amb la Begoña, que ens ha coordinat tot allò referent al Rossinyol a Sant Feliu. Un cop a dins, vam fer passar els mentorats amb els seus pares i mentre esperàvem l'Alcalde vam estar xerrant entre mentors sobre quin tipus de persona ens tocaria.
Quan va arribar el moment de fer les parelles, cada mentorat tenia un dibuix del seu país amb el seu nom i l'havia d'enganxar a la paret, tot fent un mural, esperant el seu mentor. La Bianca va ser l'última en penjar el seu país i, en veure que jo era la seva "responsable" es va posar molt contenta. "Quan vam veure que tu eres la mentora de la Bianca, totes dues ens vam mirar i vam somriure" segons em van dir al dia següent, el primer dia que vam quedar. Vam estar xerrant durant una estona i entre d'altres coses, em van dir que el dia anterior havia sigut l'aniversari de la Bianca i que em convidaven a la seva festa dissabte a casa seva: vaig acceptar.
Dissabte, 15 de novembre de 2014.
Després d'estar una estona discutint amb el meu pare el lloc on vivia la Bianca (ell tenia raó, jo no), vaig arribar a les 8, i allà era la seva mare esperant-me. Quan vaig entrar a casa seva, estaven la Bianca i les seves amigues de l'Institut jugant al Just Dance (caram, quina energia tenien!!!). Una estona més tard, quan estàvem totes assegudes al sofà, tant la Bianca com les seves amigues em van estar preguntant com havia sigut la meva experiència a l'Institut (jo també vaig anar al mateix on van elles ara), el Festival de 4t d'ESO (els vaig passar algun vídeo que corre per la xarxa), la meva experiència al viatge de final de curs i d'altres.
Cap a les 9 de la nit, les amigues ja havien marxat i em vaig quedar xerrant amb la Bianca i la seva mare sobre aspectes d'actualitat, la família, de l'escola de Rumania de la Bianca i les seves brillants notes... Finalment tot això em va encoratjar encara més a ensenyar-la a parlar normalment tant català com castellà per tal que sigui capaç de treure's l'ESO aquest curs i que no hagi de repetir (un tema que la té molt i molt preocupada), perquè així pugui passar a Batxillerat i a la Universitat. Jo confio en ella i sé que podrà amb tot això!!!
